Més tard de les dotze de la nit i no em puc dormir. Demà després de classe me'n vaig a Madrid amb els meus amics i estic nerviosa. Nerviosa perque els viatjes m'alteren, nerviosa perque vuic saber algo d'algú a qui trobe a faltar, algú del que mai he sabut prácticament res però des de la primera vegada que el vaig vore vaig saber que no em deixaría indiferent. Hi ha molts xics en aquesta ciutat pero cap no es tan interesant com era ell, cap desperta el meu interés d'aquella manera.
No fa molt vaig escriure una historia que pensaba publicar anónimament, recordant tot el que va passar i no puc traure'm del cap, però no ho vaig fer perque just aquell día em va manar un mail i tot el meu món es va revolucionar. Després de més de dos mesos sense noticies seues ja no esperava saber res d'ell, de fet creia que m'el havia tret del cap fins que sent o vaig llig algo de la "meua" illa. ¿Com a resultat? Nostalgia
Es ben sabut que jo sempre busque coses imposibles, i 7741km sumats a una serie de circumstancies es una d'elles, crec que he batut el meu propi record. Si alguna vegada veu aquesta entrada espere que no l'entenga, ahi la cosa d'escriure-la en valencià. Diuen que les dones mai no es declaren, jo estic farta de callar.
La canción de la noche, es cutre pero no puedo dejar de escucharla: Miranda--> Enamorada
http://www.goear.com/listen/9fe6f6b/enamorada-miranda
Al momento de ser realista
nunca me consideré una especialista
y sin embargo algo en mí cambió
se exactamente como sucedió
mi corazón palpitaba
cada vez que ese hombre se me acercaba
y con el tiempo me empezó a gustar
debo decir que no me fue tan mal.
owwwwww
ResponderEliminar